PRESENTACIÓ DE LES VARIACIONS GOLDBERG

Voldria començar aquesta breu presentació preguntant-nos sobre la necessitat o la conveniència de fer una presentació a un concert. He de dir-los que, personalment, no acostumo a estar d'acord a introduir la música amb paraules. El motiu és molt senzill: tot el que es pugui dir ens condiciona; l'escolta ja no és tan "neta", la impressió que ens produeix corre el risc de no ser tan "sincera" com si no ens n'haguessin dit res.

És ben cert que no tothom és d'aquesta opinió, així com també ho és el fet que podem intentar introduir l'obra d'art sense condicionar el receptor.

Dit això, intentaré donar-los la informació justa que pugui ajudar-los a situar l'obra i a estructurar un parell de qüestions que puguin fer que la seva audició sigui més gratificant. J.S. Bach va finalitzar les anomenades Variacions Goldberg l'any 1741 i els va donar el títol de Aria mit verschiedenen Verändungen (Ària amb diverses variacions).

És ben coneguda la història segons la qual l'obra fou escrita per acompanyar les nits d'insomni del comte von Keyserlingk, que tenia un excel·lent clavecinista, Johann Gottlieb Goldberg, al seu servei. Si bé la veracitat d'aquesta història és discutible, és cert que la llegenda ha alimentat la fama de la partitura.

Algunes versions de la història diuen que Bach hauria començat a treballar en aquesta obra quan aspirava al títol de Director Musical de la Cort de Dresde. Això suposaria que l'obra s'hauria iniciat abans de l'any 1736, en què li concediren el títol.

El comte Keyserlingk va donar suport a les aspiracions de Bach. Quan Bach obtingué el títol, el clavecinista Goldberg no tenia encara 10 anys, i és difícil suposar que ja estigués al servei del comte.

És cert que Bach no va acabar l'obra fins l'any 1741 i això sembla coincidir amb una sèrie de visites que el comte i el seu clavecinista van fer a Bach. Potser l'encontre amb un clavecinista de tan extraordinàries aptituds va animar Bach a finalitzar l'obra. És després d'això, durant una visita del comte a finals de l'any 1741, que Bach hauria lliurat a Keyserlingk un exemplar de la partitura.

Altres hipòtesis diuen que Bach hauria escrit la difícil obra per a un fill seu, Wilhelm, que despuntava com a intèrpret per les seves grans capacitats tècniques i s'estava fent un nom.

La llegenda de l'insomni la va generar Johann Nikolaus Forkel, que l'any 1802 va publicar un llibre sobre la vida i obra del compositor. Sembla que les seves intencions eren de tipus patriòtic - sentimentals, com ell mateix deixa entreveure en el prefaci del seu treball: "aquest empresa (...) ha de contribuir (...) a l'honra del nom alemany", "Les obres que ens ha llegat J. S. Bach són una herència nacional inapreciable...", "la conservació de la memòria d'aquest gran home (...) és una qüestió nacional", " I aquest home -el més gran poeta de la música i el més gran orador musical que mai hi hagi hagut i que, probablement, hi torni a haver- va ser alemany. Pàtria, enorgulleix-te d'ell, però sigues, també, mereixedora de la seva persona!". En qualsevol cas és innegable que la història de Forkel ha contribuït d'alguna manera al lloc que ocupa l'obra en l'ideari popular, tot i que és, sens dubte, el seu valor musical el què l'ha mantingut en la posició que ocupa en la història de la música.

Habitualment entenem per tema amb variacions una melodia que és presentada i que serà sotmesa a diferents transformacions per a ser re-exposada al final en la seva forma original. En el cas que ens ocupa, no és la melodia allò que serveix com a fil conductor, sinó que és el baix harmònic de l'obra

S'ha parlat molt sobre la procedència de l'ària i el seu baix harmònic. Sembla ser que un oncle de Bach va escriure una sarabanda amb 12 variacions sobre un baix molt similar. També en un fragment d'una obra de Purcell trobem un baix molt semblant i que a la vegada guarda relació amb una xacona de Händel. Tot això fa pensar en una corrent de tendència musical que es remuntaria al s. XVII i que continuaria després de Bach (els analistes vinculen les Variacions Diabelli de Beethoven amb aquesta obra).

Les Variacions Goldberg són una obra virtuosística de difícil execució, que no sol presentar-se en concert, en part per la seva dificultat, en part per la seva extensió.

Estructuralment són un exemple de coherència i equilibri. Trobem l'ària al principi i al final, com és habitual en aquesta forma, i a l'interior es formen grups de variacions cada tres. Cada grup comprèn una variació en forma de peça de dansa, una variació virtuosa i un cànon que va augmentant l'interval a què es produeix (fins a la novena) i a la variació final hi trobem un quodlibet basat en melodies populars.

Un quodlibet és una composició de caràcter humorístic que en la qual es produeix la interpretació simultània de dues o més melodies populars diferents. En aquest cas els cants són: "Fa tant de temps que no estic prop de tu: torna, torna, torna,..." i "Les cols i els naps m'han fet fora de casa; si la meva mare hagués cuinat carn, m'hi hauria quedat més temps".

Sembla ser que a les reunions familiars dels Bach era habitual la interpretació de cançons d'aquest estil humorístic.

Sota el pretext del "tema amb variacions" Bach ens deixa, amb aquesta obra, un incomparable exemple de sofisticació estructural i de depuradíssim treball formal i tècnic que es tradueix en unes de les més belles pàgines que s'hagin escrit per a teclat.

Lídia Miralles, musicòloga