Sinopsi:

Carlos Calderón presenta un esquema més pensat per a l'oient que per al compositor, cosa freqüent en gairebé tots els tractats de formes. Escoltarem inicis, mitjos i finals amb els que esbrinarem el sentit de la idea musical en el temps, aspecte aquest on la memòria juga un paper fonamental. Aquí el temps és el nostre aliat, i per més que Einstein ens parli de l'espai-temps, en el cas de la música la percepció temporal ho és tot. Si no recordem l'inici, que gaudim del desenvolupament? Quin sentit té el final? Ernest Ansermet deia que una bona peça de música és aquella on es copsa en tot moment el compromís entre tot el que s'ha dit i tot el que queda per dir. Al final, amb els últims acords, tot s'ha d'haver consumit, i el compromís ha acabat. Només queda la memòria... i el desig de tornar a escoltar-ho! El cicle prospectiva-perspectiva-retrospectiva és fonamental en tot això.

Programa:

1. El principi: el plantejament de les idees i l'inici d'una prospectiva Cap a una sistematizació de la percepció musical La sintaxi de la idea musical: la presentació dels temes

2. El mig: la historia es desenvolupa en perspectiva El desenvolupament de les idees Imitacions, Fugues, Variacions y Desenvolupaments

3. El final: El temps emmotllat amb la racionalitat i l'emoció en retrospectiva La recapitulació i els finals La forma en la seva totalitat

Sessions amb dues parts de 45 minuts, tallades per una pausa en la que se servirà un refrigeri, i debat final

L'exposició dels temes es farà en castellà, amb l'utilització de mitjans àudio-visuals
Es distribuirà documentació impresa