D'AQUEST CO-NAIXEMENT
Antoni Clapés, poeta

En la pintura "Deu mil esquitxos", l'artista Shitao (1642 -1707) -tot prefigurant l'informalisme abstracte- barreja no menys de cent menes diferents de traç que fuetegen el paisatge: el solquen, l'excaven, el penetren, el tanquen, l'ataquen. Pura desfiguració d'un desenfrenat afany.

Els traços cal·ligràfics de Yen-Chun Lin prefan i projecten, formen i transformen paisatges interiors que expressen el batec de la vida, l'alè de l'univers. Una escriptura oposada a tota narració, en la qual el fragment - el traç - expressa el món després de tot tramat lògic, on hi discorre tan sols la intuïció alliberada.

De l'escriptura a la pintura: franquejar una invisible, inexistent muga: el traç únic del pinzell que tot ho abarca.
Atrapar l'instant, fendir la memòria, extreure una part de l'harmonia del món, de la Natura.
El paisatge són els poemes: poemes-pintura. Poemes esmotxats el gest.

Fondre's. Confondre's amb l'obra. Ser u, ser deu mil. (la "performance" de Wu Daozi: desaparèixer embolcallats dins la boira del paisatge que acabava de pintar.)

Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit.
En el límit del coneixement.

La tinta: resines, fum: sang que circula per les venes del roig paisatge: punt imaginari que uneix l'enquí i l'enllà. Per dir els noms de no res.

Dubtar, meditar, iniciar el viatge.
Retornar d'aquest viatge inacabable, inacabat: tractar de veure el món amb ulls diferents, amb una altra mirada.
Ser un altre que vol conèixer -no pas un que sap.

(¿No és aquest. el viatge que ens proposa Yen Chun Lin amb la seva obra?)