|
||||||||
2024,
TEKHNIKÓS PLANETARI
|
||||||||
AQUEST
MES D'AGOST ELS PLANETARIS FAN CENT ANYS VERDÚ S'OBRE TAMBÉ A L'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL A Verdú, vila de reconeguda tradició arqueològica, es pot veure funcionar un planetari dissenyat els anys 70 als Estats Units. eL 2023 l'Ajuntament de Verdú va cedir a la Fundació Tekhnikós l'ermita de Sant Miquel per a dur-hi a terme part del seu programa cultural i científic. A part del planetari, l'espai experimental es completarà amb la instal·lació d'equipament de laboratori i multimèdia, amb imatges observades en pantalles, parets, voltes i cúpula. Aquestes activitats s'emmarquen en el programa LLUMS amb el que Tekhnikós vol apropar el visitant al divers món que percep mitjançant aquesta radiació. L'ERMITA DE SANT MIQUEL L'ermita de Sant Miquel és un espai auster. Una nau amb tres arcades gòtiques a la que s'accedeix per una portalada amb grans dovelles que fan un arc de mig punt. La façana és coronada per un campanar d'espadanya. En acceptar la cessió d'una construcció de finals del segle XIV per fer-hi una activitat, hom sap que s'ha de reescriure el projecte inicial perquè l'element principal passa a ser l'edifici, no el que s'hi fa dins. No es pot modificar res, i tot el que s'hi posa s'ha de poder treure deixant-lo intacte. Murs i voltes aixecats fa cinc-cents anys ara aixopluguen màquines d'avui que ens apropen elements culturals i de coneixement potenciats precisament per l'arquitectura que els envolta, que sempre convida a la reflexió i a la meditació. EL SANT MIQUEL DEL PARE CINTO CASANOVAS CORDERROURE, S.I. Aquesta obra ocupa el bell mig de la quarta volta des de 1991, any de l'acabament de la reconstrucció de l'ermita. La va fer al seu taller de Verdú on hi treballà fins el 2019. És una de les obres que l'escultor de Santpedor té a la vila. EL PLANETARI SPITZ 512 / UN ELEMENT D'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL Avui dia en el grans planetaris si fa espectacle. Els projectors de vídeo permeten veure un cel estelat amb milers i milers d'estrelles, i uns efectes especials d'alta realitat. Però abans del canó de vídeo, la simulació del cel es feia amb instruments electromecànics com aquest, que els anys 80 era l'element principal d'una instal·lacions més modernes d'Europa, amb una cúpula de més de 12 m de diàmetre. Ara ja és un element d'arqueologia industrial, però a Verdú aprofitem tots el seus recursos combinats amb els de tecnologies actuals per a fer didàctica d'astronomia i de les ciències de l'espai. Sessions en directe, a mida del que vulguin els les escoles i també sessions de contingut més general pel públic. Aquest planetari va funcionar a Barcelona del 1982 al 1991. Desmuntat i traslladat, va romandre emmagatzemat fins el juny de 2002 quan passà a ser patrimoni de la Fundació Tekhnikós de Verdú. Era un dels objectius del seu Patronat que s'instal·lés a Ponent, amb prioritat per Verdú i Tàrrega, i la proposta de l'Ajuntament verduní de fer la instal·lació a Sant Miquel ho ha fet possible.
|
||||||||
DETALL DEL PROJECTOR D'ASTRES DEL SISTEMA SOLAR |
||||||||